Explica una antiga llegenda que en l'Edat Mitjana un home molt virtuós va ser injustament acusat d'haver assassinat a una dona. En realitat l'autèntic autor era una persona molt influent del regne i per això des del primer moment es va procurar un boc expiatori per a encobrir el culpable. L'home va ser portat a judici ja coneixent que tindria escasses o nul·les oportunitats d'escapar al terrible veredicte ....la forca!
El Jutge, també posat d'acord, va mirar de fer veure que aquell era un judici just; per això va dir a l'acusat:
"Coneixent la teva fama d'home just i devot del Senyor volem deixar en mans d'Ell el teu destí. Escriurem en dos papers separats les paraules "culpable i innocent" tu triaràs i serà la mà del Déu la que decideixi el teu destí". Per descomptat el mal funcionari havia preparat dos papers amb la mateixa llegenda: "CULPABLE" i la pobra víctima encara sense conèixer els detalls s'adonava que el sistema proposat era una trampa. No hi havia escapatòria.
El Jutge va comminar l'home a prendre un dels papers doblegats. Va respirar profundament, va quedar en silenci uns quants segons amb els ulls tancats i quan la sala començava ja a impacientar-se va obrir els ulls i amb un estrany somriure va prendre un dels papers i portant-lo a la seva boca el va engolir ràpidament.
Sorpresos i indignats els presents li van retraure airadament: "Però que fas?, i ara? com sabrem el veredicte?".
"És molt senzill, va respondre l'home. És qüestió de llegir el paper que queda i sabrem el que deia el que m'he engolit".
A desgrat i amb enuig mal dissimulat van haver d'alliberar l'acusat i mai van tornar a molestar-lo.
El Jutge, també posat d'acord, va mirar de fer veure que aquell era un judici just; per això va dir a l'acusat:
"Coneixent la teva fama d'home just i devot del Senyor volem deixar en mans d'Ell el teu destí. Escriurem en dos papers separats les paraules "culpable i innocent" tu triaràs i serà la mà del Déu la que decideixi el teu destí". Per descomptat el mal funcionari havia preparat dos papers amb la mateixa llegenda: "CULPABLE" i la pobra víctima encara sense conèixer els detalls s'adonava que el sistema proposat era una trampa. No hi havia escapatòria.
El Jutge va comminar l'home a prendre un dels papers doblegats. Va respirar profundament, va quedar en silenci uns quants segons amb els ulls tancats i quan la sala començava ja a impacientar-se va obrir els ulls i amb un estrany somriure va prendre un dels papers i portant-lo a la seva boca el va engolir ràpidament.
Sorpresos i indignats els presents li van retraure airadament: "Però que fas?, i ara? com sabrem el veredicte?".
"És molt senzill, va respondre l'home. És qüestió de llegir el paper que queda i sabrem el que deia el que m'he engolit".
A desgrat i amb enuig mal dissimulat van haver d'alliberar l'acusat i mai van tornar a molestar-lo.
molt enginyos
ResponEliminauna pregunta m' he pensat moltes coses sobre els valors d'aquest llibre tots iguals d'estupids em podries dir que vol dir aquest relat tan engiyios?¿?¿?¿
ResponEliminaBona nit a tothom, pares i mares dels temits culpables i devots dels jutges, us prometo no tornaros a deixar sense aigua, ja que aquí si que hi ha un culpable palpable i real que no va comunicar al seu degut temps que havia de portar-la. Talment la noticia va arribar ahir per la nit, ves per on ja podieu esperar el líquid tan preciat en el partit. Com a penitència us prometo portar l'aigua tan pel partit de dissabte com pel de diumenge.
ResponEliminaAnna ( culpable MAX)
No ho entenc, sigues clar i digues el que ens vols fer saber.
ResponEliminaEn els moments més difícils...sempre hi ha una solució, una sortida
ResponEliminaEl Anonim que posi el nom sisplau
ResponElimina